22 de juliol, 2008

LLOPASFERA

Sota el nom de Llopasfera ens apleguem gent de Calella que tenim blocs o, els més avantatjats, fan servir qualsevol de les possibilitats de la web 2.0.
No cal dir que el nom està ben aconseguit: la llegenda de la llopa de Calella ha estat una troballa molt encertada per aglutinar aquest col·lectiu.
El sopar del passat divendres va donar la possibilitat de sortir del món virtual i fer una trobada real, cara a cara. És veritat que pràcticament tothom es coneixia, però no en relació amb aquest món fascinant dels blocs i tot el que comporta Internet.
En primer lloc vull felicitar els amfitrions de la trobada, en Josep Barri (Vilapou de nom de guerra) i en Jordi Verdura, per aquesta iniciativa: crec que va ser un èxit total. Ja s’havia fet una primera trobada el desembre passat i en aquesta ocasió es va doblar el nombre d’assistents.
He de confessar que jo sóc un humil blocaire, sense d’altres pretensions, i vaig intentar aprendre alguna cosa de tot el que es va parlar. No era fàcil, doncs no domino la terminologia i alguns noms que es fan servir els vaig conèixer precisament durant aquest sopar.
Va ser molt interessant compartir l’estona amb gent com en Saül Gordillo, veritable gurú català dels blocs, o en Christian Negre, que domina tot aquest món de forma envejable.
Evidentment no només es va parlar de blocs; la política i el futbol no podien faltar. La Montse Candini, en Jordi Sitjà, els germans Lieury (l’Alfred i la Dolors), la Lorena Sànchez, en Jaume Bagó... tots vam posar-hi cullerada. També en Quim Fàbregas i les seves fotos, i l’Enric Sánchez Cusell, el més jove de la trobada, que ha de tenir un cap molt ben ordenat perquè va ser campió de Catalunya de matemàtiques (?), -jo que sóc de lletres això m’impressiona-. En resum, un grup de gent molt diversa i un bon ambient que va fer que ens hi trobéssim molt a gust.
Com va dir algú, no vull recordar qui, potser només per aquestes trobades val la pena tenir un bloc...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo sí que me'n recordo, hehe. Gràcies per acceptar l'invitació i si a més a més t'ho vas passar bé, doncs no podem demanar més.