DOBLE VIA : Per l'actual traçat, NO !

El secretari d'Estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Víctor Morlán, va presentar aquest dimecres el pla de rodalies 2008-2015 que, entre d’altres actuacions, preveu la construcció d'una doble via de tren entre Arenys de Mar i Blanes.

És cert que, a hores d’ara, no coneixem els detalls sobre aquesta segona via i que el mateix Morlán ha dit que “es farà allà on sigui possible...”. Però en tot cas, penso que els ciutadans i governs de les poblacions afectades hem de deixar clar des del primer moment que si aquest desdoblament s’ha de fer seguint l’actual traçat, és del tot inacceptable i ens haurem d’oposar amb tots els mitjans al nostre abast.

Poblacions com Calella es troben en aquests moments amb dues infraestructures, -carretera N-II i via del tren-, que impedeixen el seu desenvolupament urbanístic com a ciutats costaneres i turístiques. Des de fa molts anys els seus governs i ciutadans venim reclamant la supressió d’ambdues barreres, com ja s’ha fet en d’altres indrets. No s’hi valen excuses de cap mena. Ja sabem que l’actual situació -una única via- comporta una comunicació ferroviària de la zona molt deficient; també és sabut que la solució de trasllat de la via per l’interior presenta dificultats d’execució i un cost econòmic molt important. Però aquestes raons no han de permetre que s’admeti un altre “nyap” i haver d’empassar-nos el desdoblament per l’actual traçat.

No hem d’oblidar que el Pla Territorial Metropolità contempla la proposta de trasllat de la via cap a l'interior en l’horitzó de l’any 2020, no pas per al segle XXII. Ara aquesta data pot semblar molt llunyana, però en qüestió de grans infraestructures no és res i, si cal, es podria avançar la seva execució abans de cometre un altre error, com ja va passar amb l’autopista.

Haig de dir que he quedat bocabadat llegint que alguns alcaldes de la zona estarien d’acord sempre i quan aquesta fos una solució provisional. Provisional? Fins l’any 2020 i llavors fer el trasllat per l’interior? Ens hem begut l’enteniment? Algú creu que si ara es fa aquest desdoblament després és farà la via per l’interior? Que no ens tractin de passarells!

Francament, ja comença a resultar patètic que el “gobierno amigo” de Madrid sigui el nostre més ferm enemic i alguns d’aquí, a sobre, li riguin les gracietes. Hem de dir prou!

Si, finalment, es confirmés que aquest desdoblament anunciat s’ha de fer seguint l’actual traçat, ens hem d’oposar frontalment malgrat que alcaldes i governs municipals diguin el que vulguin. Des d’aquí, si arriba el cas, proposo la creació d’una Plataforma Ciutadana en contra del desdoblament de la via per l’actual traçat. Hem de fer sentir la nostra veu.

PRESIDENT OBAMA

Mai havia escoltat o llegit ni una ratlla d’un discurs d’un president dels Estats Units el dia de la presa de possessió del seu càrrec. De fet, ni aquest dia ni cap altre, aquesta és la veritat. En el cas d’Obama sí que ho he fet. La curiositat i l’impacte mediàtic del personatge m’han motivat a fer-ho. No hi ha dubte que les referències històriques i l’exaltació dels valors del poble americà han estat l’eix vertebrador del seu missatge. Pinzellades genèriques de política exterior, intent de generar confiança davant la descomunal crisi econòmica, referència als seus orígens, etc. Per mi, el dia va ser històric per un motiu: és el primer president negre de la història dels Estats Units. Poca cosa més. I n’hi ha prou, certament.

Aquesta “febrada” col·lectiva que s’ha generat arreu del món, pensant que Barack Obama ha de ser el nou Déu Universal que ho ha de solucionar tot, és una utopia que aviat començarà a passar factura. La situació de la política interna americana i la geopolítica internacional és de tal complexitat que, per molt que Barack Obama vulgui, és impossible un gran canvi. Els governs tenen poder, però les multinacionals i els grans capitals encara en tenen més. Ho estem veient en aquests moments amb la crisi econòmica mundial. En definitiva, aquesta eufòria col·lectiva que ha generat Obama és contraproduent perquè pot desembocar en una major desil·lusió col·lectiva.

P.D.- Tenia preparat aquest Apunt pel meu bloc i he llegit l’article d’en Vicent Sanchís al diari Avui que, més o menys, apunta en el mateix sentit; però ell és un professional que ho explica molt més bé que jo. Us el transcric:

Comença la desil·lusió.

“Barack Obama va ser investit ahir president dels Estats Units i del món enmig d’una expectació que no se superava als Estats Units i al món des que els americans van tocar de puntetes la lluna. El president negre no va defraudar. Té una fama merescuda de discursos vibrants, sentits, emotius, calents... i ahir en va fer un de vibrant, sentit, emotiu i calent. Possiblement el més vibrant, sentit, emotiu i calent de tots. Tots els valors que han mogut les millors pàgines de la història dels Estats Units hi eren. No hi faltava cap referència èpica, tendra o reivindicativa necessària per convertir el seu discurs en una de les declaracions més vigoroses de la història universal.
Obama va intentar no defraudar i per això es va moure, una vegada més, fent equilibris entre els principis i les bones intencions. Però avui Barack Obama començarà a fer política i a prendre decisions. Una política i unes decisions que condicionaran el seu partit, el seu equip, el seu país i ell mateix. Des d’aquesta part del món, vella i cínica, es pot proclamar avui també que comença la desil·lusió. Molta gent i molts insensats han pretès convertir Barack Obama en el líder que canviarà el món. Prou en tindrà si el nou president apedaça i reviscola l’economia del seu país, reajusta tots els serveis públics que no funcionen i resol amb una certa dignitat els greus problemes internacionals que ha sembrat i podrit el president sortint. Però Obama no establirà la pau universal, no calmarà el Pròxim Orient, no convertirà Rússia ni civilitzarà Putin ni trobarà tampoc una energia substitutòria del petroli. Benvingut senyor president i benvinguda senyora desil·lusió!”