Ha arribat el moment de prendre decisions. Els resultats electorals del 9 de març han estat el detonant extern d’una crisi interna que s’anava coent lentament però a foc viu. Crec que no es tracta tant del canvi de persones en la direcció del partit, que també, sinó de definir què volem fer, com ho volem fer i a on volem arribar.
En els darrers anys el partit ha crescut en militància, ha passat de ser un partit bàsicament d’oposició i de contestació al carrer a un partit que governa a la Generalitat, Diputacions, Ajuntaments, etc.; en resum, ERC és ara un partit de govern. Això pot implicar determinades servituds, però mai poc significar perdre l’essència que ha caracteritzat al partit en aquests darrers anys i que, en definitiva, ens ha situat allà on som ara. S’han comès errors que han desorientat l’electorat d’ERC i també a molts militants.
En el proper Congrés no ens podem equivocar i ho faríem si penséssim que només es tracta de canviar persones. S’ha de reforçar l’estructura interna, i el missatge de “què volem fer” i “com ho volem fer” ha d’arribar a la militància i a l’electorat en general amb claredat i sense contradiccions. No és fàcil. Ja s’ha vist que contra ERC tothom s’atreveix i no hi ha dubte que per molts sectors de la nostra societat som un partit incòmode.
Hem d’ampliar i reforçar la nostra presència en la societat civil del país. Hem de fer possible que un partit que té el privilegi de poder triar els seus líders i decidir el “full de ruta” de forma assembleària (ja ho voldrien altres...), pugui fer compatible aquest exercici de democràcia interna amb el fet de ser un partit que sigui vist com a seriós, convincent i que compleix els seus compromisos. A ERC conviuen moltes sensibilitats i ens equivocaríem de no recollir el bo i millor de totes elles. No parlo de persones, parlo de projecte de futur. Hem de tenir una direcció integradora i s’han d’escollir els millors, fugint d’amiguismes conjunturals. En aquest sentit s’han pronunciat en Joan Puigcercós i en Joan Ridao i ho trobo encertat.
Finalment, malgrat sigui una obvietat, és evident que l’endemà del Congrés, sigui quin sigui el resultat, s’ha de fer pinya i tirar endavant un únic projecte sortit del Congrés: el d’ERC. Si això no passa i entrem en una dinàmica de desqualificacions i/o escissions, ens haurem equivocat novament i l’objectiu primordial d’aconseguir la plena sobirania del nostre país estarà molt més lluny.
28 de març, 2008
07 de març, 2008
VOTAR EN BLANC...NO VOTAR
Aquests darrers dies he parlat amb algunes persones sobre les eleccions i em mostren els seus dubtes sobre si aniran o no a votar, o si votaran en blanc el proper diumenge 9 de març. La majoria d’elles argumenten que estan decebudes de la política i dels politics, que tots els polítics son iguals, que es venen per qualsevol cosa... En definitiva, que estan fastiguejats perquè no se senten representats pels polítics.
He de dir que he trobat un denominador comú en aquestes opinions que em preocupa: la majoria d’aquestes persones les considero ideològicament catalanistes o sobiranistes, algunes d’esquerres i d’altres amb perfil més conservador, però totes elles amb conviccions nacionals.
Evidentment, respecto la decisió que finalment prenguin el pròxim diumenge; però crec que tenim molts motius per anar a votar i no precisament en blanc.
En primer lloc, pel què fa al fet d’anar o no a votar, cal fer-ho per respecte a molta gent que amb el seu compromís i sacrifici personal, quan no amb la seva pròpia vida, han fet possible que avui tinguem la llibertat de tenir aquesta disjuntiva. En segon lloc, perquè no anar a votar és deixar en mans dels altres, de forma conscient, el nostre futur, és fugir del compromís i amagar el cap sota l’ala. Per últim, penso que si no anem a votar no tenim capacitat moral per exigir.
Respecte al vot en blanc algú pot dir que és un clar exercici de democràcia i de coherència. Ho podria compartir; però no en aquests moments, doncs aquestes eleccions s’han intentat plantejar com una cosa de dos i amb un clar afany de bipartidisme, com si estiguéssim en un sistema presidencialista. Els vots en blanc el dia 10 no serviran per gaire i Catalunya i els catalans ens hi juguem molt, malgrat ser unes eleccions espanyoles. Si els partits catalanistes tenen uns resultats dolents, l’onada centralista i espanyolista en la propera legislatura pot ser espectacular. Alguns a les Espanyes ja parlen d’una nova LOAPA, o de reformar la Llei electoral i la Constitució per arraconar els partits “perifèrics” i que no puguin condicionar el govern d’Espanya.
Sota el meu punt de vista, el nostre vot és important per a crear espais de sobirania, estructures de poder catalanes que ens permetin anar esgarrapant adhesions fins arribar a tenir una majoria social i política que cregui en la plena sobirania i en la independència del nostre país.
He de dir que he trobat un denominador comú en aquestes opinions que em preocupa: la majoria d’aquestes persones les considero ideològicament catalanistes o sobiranistes, algunes d’esquerres i d’altres amb perfil més conservador, però totes elles amb conviccions nacionals.
Evidentment, respecto la decisió que finalment prenguin el pròxim diumenge; però crec que tenim molts motius per anar a votar i no precisament en blanc.
En primer lloc, pel què fa al fet d’anar o no a votar, cal fer-ho per respecte a molta gent que amb el seu compromís i sacrifici personal, quan no amb la seva pròpia vida, han fet possible que avui tinguem la llibertat de tenir aquesta disjuntiva. En segon lloc, perquè no anar a votar és deixar en mans dels altres, de forma conscient, el nostre futur, és fugir del compromís i amagar el cap sota l’ala. Per últim, penso que si no anem a votar no tenim capacitat moral per exigir.
Respecte al vot en blanc algú pot dir que és un clar exercici de democràcia i de coherència. Ho podria compartir; però no en aquests moments, doncs aquestes eleccions s’han intentat plantejar com una cosa de dos i amb un clar afany de bipartidisme, com si estiguéssim en un sistema presidencialista. Els vots en blanc el dia 10 no serviran per gaire i Catalunya i els catalans ens hi juguem molt, malgrat ser unes eleccions espanyoles. Si els partits catalanistes tenen uns resultats dolents, l’onada centralista i espanyolista en la propera legislatura pot ser espectacular. Alguns a les Espanyes ja parlen d’una nova LOAPA, o de reformar la Llei electoral i la Constitució per arraconar els partits “perifèrics” i que no puguin condicionar el govern d’Espanya.
Sota el meu punt de vista, el nostre vot és important per a crear espais de sobirania, estructures de poder catalanes que ens permetin anar esgarrapant adhesions fins arribar a tenir una majoria social i política que cregui en la plena sobirania i en la independència del nostre país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
