28 de març, 2008

ERC : No ens podem equivocar

Ha arribat el moment de prendre decisions. Els resultats electorals del 9 de març han estat el detonant extern d’una crisi interna que s’anava coent lentament però a foc viu. Crec que no es tracta tant del canvi de persones en la direcció del partit, que també, sinó de definir què volem fer, com ho volem fer i a on volem arribar.

En els darrers anys el partit ha crescut en militància, ha passat de ser un partit bàsicament d’oposició i de contestació al carrer a un partit que governa a la Generalitat, Diputacions, Ajuntaments, etc.; en resum, ERC és ara un partit de govern. Això pot implicar determinades servituds, però mai poc significar perdre l’essència que ha caracteritzat al partit en aquests darrers anys i que, en definitiva, ens ha situat allà on som ara. S’han comès errors que han desorientat l’electorat d’ERC i també a molts militants.

En el proper Congrés no ens podem equivocar i ho faríem si penséssim que només es tracta de canviar persones. S’ha de reforçar l’estructura interna, i el missatge de “què volem fer” i “com ho volem fer” ha d’arribar a la militància i a l’electorat en general amb claredat i sense contradiccions. No és fàcil. Ja s’ha vist que contra ERC tothom s’atreveix i no hi ha dubte que per molts sectors de la nostra societat som un partit incòmode.

Hem d’ampliar i reforçar la nostra presència en la societat civil del país. Hem de fer possible que un partit que té el privilegi de poder triar els seus líders i decidir el “full de ruta” de forma assembleària (ja ho voldrien altres...), pugui fer compatible aquest exercici de democràcia interna amb el fet de ser un partit que sigui vist com a seriós, convincent i que compleix els seus compromisos. A ERC conviuen moltes sensibilitats i ens equivocaríem de no recollir el bo i millor de totes elles. No parlo de persones, parlo de projecte de futur. Hem de tenir una direcció integradora i s’han d’escollir els millors, fugint d’amiguismes conjunturals. En aquest sentit s’han pronunciat en Joan Puigcercós i en Joan Ridao i ho trobo encertat.

Finalment, malgrat sigui una obvietat, és evident que l’endemà del Congrés, sigui quin sigui el resultat, s’ha de fer pinya i tirar endavant un únic projecte sortit del Congrés: el d’ERC. Si això no passa i entrem en una dinàmica de desqualificacions i/o escissions, ens haurem equivocat novament i l’objectiu primordial d’aconseguir la plena sobirania del nostre país estarà molt més lluny.

5 comentaris:

el teu fillol ha dit...

Primer punt: Veus com si llegeixo el teu bloc?
Segon Punt: Si vols em truques el dia de la mona...jajaja
Tercer i últim punt: Estic d'acord amb els teus apunts, es a dir, crec que ERC necessita un canvi, però com bé dius ha de ser una reflexió sobre la definició d'objectius concrets dins del partit. Aquests 4 anys han de demostrar que tenen les idees clares i que encara poden ser un partit fort que defensa els interessos del nostre país. Apalins tete!!

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb el quer dius Miquel, però de moment sembla una "guerra" de poltrones...

ita ha dit...

Que l'esperit de la política torni a ser aquest: http://www.youtube.com/watch?v=WEmvWWQkzRM

Això sí que seria il·lusionant!

Anònim ha dit...

ita, quina raó tens...però, em temo que persones com l'Allende només hi ha una cada mil anys.

ita ha dit...

anònim, però sense il·lusions, la vida seria molt llarga i trista. I sinuosa. I antipàtica. I, el pitjor de tot, linial, sense canvis, sense esperances, sense igualtat, sense progrés humà (de debò!).