11 d’octubre, 2008

INDECENT !!!

He trobat algunes persones que m’han comentat si em passava alguna cosa, ja que des del mes de juliol no feia cap apunt al meu bloc. Això vol dir com a mínim dues coses: una, que s’interessen per mi, i l’altra, que segueixen el meu bloc. Gràcies a tots ells. Però no, no em passa res. O millor dit, no em passa res dolent. Simplement que el mes d’agost vaig donar-me un descans, bloc inclòs, i posteriorment he tingut la gran sort que m’han fet avi. Sí, una nova experiència vital que m’ompla d’il·lusió. Ja estic fent proves per examinar-me del carnet per poder conduir aquests cotxets de criatura actuals. Tot un repte que espero superar amb nota.
Bé, dit això, aquests dies no es parla d’altra cosa que de CRISI, amb majúscules. És cert. Sembla que estem immersos en una crisi estructural del sistema. No es tracta de la finalització d’un dels cicles periòdics de bonança econòmica, que també, sinó de la finalització de molts anys de disbauxa i especulació que, com sempre, han beneficiat a uns quants i perjudicat a la immensa majoria de la gent.
Evidentment, no sóc cap expert en economia, -ho és algú..?-, però veig i escolto coses que em recorden les classes a la facultat amb el Dr. Josep M. Bricall –allò sí que eren classes!: érem poquets, el diàleg i les preguntes eren constants i en Bricall, amb la seva flema britànica, ens feia gaudir d’unes estones inoblidables-. Doncs bé, en Bricall ens deia que això que el mercat ho regula tot només va bé per a uns quants, perquè quan van mal dades s’obliden del mercat i busquen la protecció del “papà Estat” que, en definitiva, som tots. Ni més ni menys que el que està passant ara. Amb l’excusa que tot el sistema trontolla i que això no pot ser, els gurús més agosarats del capitalisme salvatge tenen la vergonya de demanar la intervenció de l’Estat perquè amb els impostos de tots solucionem la papereta que han provocat uns quants que tenen les butxaques plenes o, millor dit, els seus comptes plens en paradisos fiscals. Això sí, intuint que això no és gaire popular, ens diuen que els nostres estalvis estan garantits i que no hem de patir. Quina enganyifa tot plegat!
Hi ha una qüestió de tot aquest escenari que encara em preocupa i m’encén més els ànims i que es resumeix en la següent pregunta: i després que? Sí, efectivament, un cop superada aquesta situació, sanejats o nacionalitzats bancs i asseguradores, tot continuarà funcionant de la mateixa manera? Es privatitzarà per quatre “xavos” tot el que ara es nacionalitza? Els “quatre” de sempre tornaran als seus llocs un cop l’Estat (repeteixo, tots nosaltres...) els hem fet la feina bruta? Puc entendre i compartir que el sistema econòmic que preconitzava el comunisme és anacrònic i sense sentit en el segle XXI. Però no ho és també aquest capitalisme salvatge? En definitiva, com sempre ens toca veure tot des de la barrera i això és INDECENT.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona avi !!! Respecte el que dius, penso que la globalització de l'economia ha estat nefasta perquè les multinacionals tenen més poder i recursos que els governs. Ells son els que tallen el bacallà i ara hem de correr tots.

el teu fillol ha dit...

Teteee!!! Sóc en Xavier!! només dir que estic molt bé, que tot segueix igual per aquí per Brusel·les, va fent més fred però encara es pot aguantar!! Per allà tots bé?? la teva néta (que fort que queda aqui escrit) segueix tant maca no?? Doncs apa molts petooonss!!! Ens veiem a Nadal!! Per cert!! Me'n vaig a Polonia (no a la de TV3, a la de veritat) de viatge 5 dies!!!jujuju Ja tindreu notícies meves!!! Au revoir!!!