Fa uns dies el ministre Solbes va fer unes declaracions sobre la negociació del finançament que representen una burla a l’estat de dret i una presa de pèl al poble de Catalunya que va referendar l’Estatut.
Aquest senyor va dir, més o menys, que no ens hem de preocupar per la negociació del finançament ja que és prou clar que s’ha de fer, no perquè ho digui l’Estatut de Catalunya, sinó perquè el PSOE ho portava en el seu programa electoral.
Francament, escoltant aquest argument del senyor ministre, vaig quedar bocabadat. Per una banda està ignorant (i no crec que sigui tan ignorant...) que l’Estatut de Catalunya és una llei i com a tal s’ha de complir. Està posant en qüestió l’estat de dret i es queda tan tranquil. D’altra banda està menyspreant al poble de Catalunya que va votar aquesta llei i que té tot el dret a exigir que es compleixi i que, abans del 9 d’agost, el finançament de Catalunya estigui negociat i resolt d’acord amb l’Estatut. A més, el menyspreu és encara més evident quan diu que el finançament s’ha de negociar perquè el PSOE ho portava en el seu programa electoral. Això vol dir que si no hagués estat al programa electoral no es veuria “obligat” a negociar i a complir la legalitat recollida a l’Estatut.
Amb aquests arguments, mal començament i pitjor futur ens espera en el tema del finançament. Sembla clar que la pretesa “bilateralitat” quedarà en una bilateralitat per a tots, en un cafè descafeïnat per a tots i el que emprenya més: tot plegat, perquè està en el programa electoral del PSOE.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molt escriure contra el PSOE; però continuareu donant recolzament al xarnego d'en Montilla...Ja us fareu!!!
Anònim, si la denominació "xarnego" que fas servir per en Montilla te les connotacions que crec que tenen, la teva Catalunya potser no és la meva.
Publica un comentari a l'entrada