22 de gener, 2009

PRESIDENT OBAMA

Mai havia escoltat o llegit ni una ratlla d’un discurs d’un president dels Estats Units el dia de la presa de possessió del seu càrrec. De fet, ni aquest dia ni cap altre, aquesta és la veritat. En el cas d’Obama sí que ho he fet. La curiositat i l’impacte mediàtic del personatge m’han motivat a fer-ho. No hi ha dubte que les referències històriques i l’exaltació dels valors del poble americà han estat l’eix vertebrador del seu missatge. Pinzellades genèriques de política exterior, intent de generar confiança davant la descomunal crisi econòmica, referència als seus orígens, etc. Per mi, el dia va ser històric per un motiu: és el primer president negre de la història dels Estats Units. Poca cosa més. I n’hi ha prou, certament.

Aquesta “febrada” col·lectiva que s’ha generat arreu del món, pensant que Barack Obama ha de ser el nou Déu Universal que ho ha de solucionar tot, és una utopia que aviat començarà a passar factura. La situació de la política interna americana i la geopolítica internacional és de tal complexitat que, per molt que Barack Obama vulgui, és impossible un gran canvi. Els governs tenen poder, però les multinacionals i els grans capitals encara en tenen més. Ho estem veient en aquests moments amb la crisi econòmica mundial. En definitiva, aquesta eufòria col·lectiva que ha generat Obama és contraproduent perquè pot desembocar en una major desil·lusió col·lectiva.

P.D.- Tenia preparat aquest Apunt pel meu bloc i he llegit l’article d’en Vicent Sanchís al diari Avui que, més o menys, apunta en el mateix sentit; però ell és un professional que ho explica molt més bé que jo. Us el transcric:

Comença la desil·lusió.

“Barack Obama va ser investit ahir president dels Estats Units i del món enmig d’una expectació que no se superava als Estats Units i al món des que els americans van tocar de puntetes la lluna. El president negre no va defraudar. Té una fama merescuda de discursos vibrants, sentits, emotius, calents... i ahir en va fer un de vibrant, sentit, emotiu i calent. Possiblement el més vibrant, sentit, emotiu i calent de tots. Tots els valors que han mogut les millors pàgines de la història dels Estats Units hi eren. No hi faltava cap referència èpica, tendra o reivindicativa necessària per convertir el seu discurs en una de les declaracions més vigoroses de la història universal.
Obama va intentar no defraudar i per això es va moure, una vegada més, fent equilibris entre els principis i les bones intencions. Però avui Barack Obama començarà a fer política i a prendre decisions. Una política i unes decisions que condicionaran el seu partit, el seu equip, el seu país i ell mateix. Des d’aquesta part del món, vella i cínica, es pot proclamar avui també que comença la desil·lusió. Molta gent i molts insensats han pretès convertir Barack Obama en el líder que canviarà el món. Prou en tindrà si el nou president apedaça i reviscola l’economia del seu país, reajusta tots els serveis públics que no funcionen i resol amb una certa dignitat els greus problemes internacionals que ha sembrat i podrit el president sortint. Però Obama no establirà la pau universal, no calmarà el Pròxim Orient, no convertirà Rússia ni civilitzarà Putin ni trobarà tampoc una energia substitutòria del petroli. Benvingut senyor president i benvinguda senyora desil·lusió!”