RESPONSABILITAT

Ahir vaig sentir la notícia que una noia havia mort quan va travessar un pas a nivell. Sembla ser que es tractava d’un pas a nivell amb barreres i senyalitzat, amb un semàfor que estava en vermell en el moment que la noia va creuar. També van dir que la jove no va sentir el tren perquè escoltava música a través d’uns auriculars connectats a un aparell d’aquests tan freqüents avui en dia.
Molts veïns de la zona es queixaven enfurismats perquè l’administració no feia res i sembla ser que no és la primera vegada que ha passat una tragèdia com aquesta.

Aquesta notícia em va portar a fer una reflexió sobre la responsabilitat individual i la seva incidència en la societat actual.

És evident que seria molt millor que no existissin passos a nivell i que totes les vies estiguessin soterrades. Està clar que la pèrdua d’una vida humana és molt lamentable i s’ha de fer tot el possible per evitar que es produeixi; però aquesta reacció instantània responsabilitzant l’administració, la que sigui, de tot el què passa, ens porta a un carreró sense sortida. Primer, perquè és impossible preveure-ho tot; i segon, perquè la societat la formen persones individuals que amb el seu comportament més o menys responsable desencadenen conseqüències moltes vegades no desitjables.

El recurs primari de culpar als altres d’allò que nosaltres no fem correctament és el més fàcil, però ens porta a una societat on sembla que l’administració és culpable de tot, amb independència de la nostra manera d’actuar. Per poc que pensem, això es dona en multitud de circumstàncies de la vida diària i penso que no estem en el camí encertat per fer una societat més justa i responsable.

Cal exigir a les administracions i als seus responsables que assumeixin responsabilitats, naturalment que sí, però no podem fer recaure en ells tot allò que ens passa. Una societat que només pensa en la tutela de l’administració és una societat sense futur.